Durante más de dos siglos, de la mitad del XIV a finales del XVI, Barcelona mantuvo una activa escuela luliana, seguramente el centro más completo de estudios de su tiempo sobre el pensamiento y la obra de Ramon Llull. La historia de esta escuela todavía está por hacer.
Los fondos manuscritos de Ramon Llull en la Escuela Luliana de Barcelona
En sus inicios, en la segunda mitad del siglo XIV, más bien deberíamos hablar de escuelas ligadas a la enseñanza de varios maestros.
Juan I, que inició su reinado con una decidida oposición al lulismo, a principios de los años noventa dictó varios documentos favorables al movimiento. Con la protección real, especialmente de Alfonso el Magnánimo, la Escuela Luliana de Barcelona, bajo la administración de los descendientes de Ramon Llull, se convirtió en el primer centro luliano de Europa.
Hemos conservado dos catálogos (ca 1466, 1488) que demuestran que el centro barcelonés poseía una biblioteca extraordinariamente rica. Y, sin embargo, estos fondos, comparables a los que conservan en la actualidad París, Roma o Palma, fueron a parar lejos de Barcelona.
No tenemos noticias ciertas sobre el final de la Escuela barcelonesa, pero es seguro que ya había desaparecido a principios del siglo XVII. Sus libros pasaron entonces a las manos de sus patrones, los descendientes de Llull, aunque algunos manuscritos, no muchos, ya habían ido a parar a Milán [1] a finales del siglo XVI.
A comienzos del siglo XVIII se gestó en Alemania una monumental edición de las obras de Ramon Llull que diera una escala universal a la difusión de sus ideas. Fue el promotor Ivo Salzinger, con el apoyo de varios príncipes alemanes, especialmente el de Juan Guillermo, príncipe elector del Palatinado. Hacia 1710, Salzinger había reunido en Düsseldorf una gran cantidad de libros lulianos. Para aumentar esta colección se programaron varios viajes a bibliotecas europeas, con la participación de algunos colaboradores. Se trataba de buscar fondos lulianos en Italia, París, Barcelona, etc., y obtenerlos mediante donaciones, préstamos, compras o copias. [2]
Como consecuencia de todas estas gestiones, la condesa de la Manresana, de la casa de los Erill y descendiente de la familia Llull, permitió que los manuscritos barceloneses y alguna reliquia del beato Ramon fueran a parar a Düsseldorf, desde donde nunca más regresaron.
Los sucesores de los Boixadors y Llull y de los condes de la Manresana son los actuales marqueses de Barberá y de la Manresana, que conservan en su biblioteca y archivo de Vilassar de Dalt un importante fondo documental sobre el beato Ramon y la Escuela Luliana de Barcelona. Entre ellos, el testamento de Llull.
A la muerte del príncipe Juan Guillermo, acaecida en 1716, Salzinger se procuró el mecenazgo de Lothar Franz von Schönborn, arzobispo de Maguncia, ciudad a la que fueron trasladados los manuscritos en 1718. [3] Hacia 1761, los códices entraron en la biblioteca palatina de Mannheim, salvo algunos, conservados por Salzinger y que han quedado en Maguncia hasta nuestros días. Fue en 1803 que los manuscritos lulianos de Mannheim, con la mayor parte de la biblioteca palatina, pasaron a la Biblioteca Regia Monacensis: la actual Bayerische Staatsbibliothek de Múnich, con sus impresionantes colecciones latina y catalana de códices lulienses.
En Maguncia aparecieron los tres primeros volúmenes, en gran formato, de la edición de Salzinger, entre 1721 y 1722. A pesar de la muerte de éste en 1728, el nuevo editor Franz Philipp Wolff retomó la edición y publicó los tomos IV-VI y IX-X entre 1730 y 1742.
[1] Hacia 1587, Juan Arce de Herrera, representante del duque de Alba en Roma y abogado de la causa luliana, había reunido una colección de manuscritos muy notable, procedentes de Barcelona, algunos ciertamente de la Escuela (los manuscritos I.117.Sup y H.8.Inf pertenecían, sin duda, a la Escuela Luliana de Barcelona), y de Mallorca. A su muerte, acaecida en 1590, la biblioteca fue adquirida por el cardenal Federico Borromeo, fundador de la Biblioteca Ambrosiana de Milán.
[2] Entre quienes participaron en la búsqueda y organización de los materiales lulianos para este proyecto editorial, encontramos tanto bibliotecarios del entorno del príncipe palatino, por ejemplo Johann Büchels, como diplomáticos y eruditos de la corte austriacista de Barcelona, entonces en plena guerra de Sucesión, como Pau Ignasi de Dalmases, que cedió manuscritos de su propia biblioteca.
[3] A raíz del traslado, Salzinger elaboró su primer inventario (1718) de libros lulianos (el segundo es de 1721), que contiene una sección dedicada a los procedentes de Barcelona, donados en su mayor parte, como hemos visto, por un descendiente de los Llull.
Reconstrucción virtual de la biblioteca de la Escuela de Barcelona
Lo que sabemos sobre los itinerarios que siguieron algunos libros relacionados con la Escuela Luliana de Barcelona o con los lectores que enseñaron en ella, invita a cruzar esta información con los datos que proporcionan los manuscritos lulianos conservados actualmente en bibliotecas de toda Europa.
De la confrontación de algunos elementos de estos códices (notas de propiedad y otras anotaciones, presencia de un mismo copista, orden de aparición de las obras lulianas en un manuscrito, encuadernaciones distintivas, etc.), con los inventarios de la antigua Escuela barcelonesa del siglo XV y con los elaborados por Salzinger en el XVIII, se extraen pistas para identificar algunos de los manuscritos que habían pertenecido a la Escuela, es decir, para hacer un ensayo de reconstrucción virtual de la biblioteca de la Escuela Luliana de Barcelona, de lo que de ella ha sobrevivido hasta la actualidad.
Cada una de las fichas de la reconstrucción que proponemos aquí corresponde a un manuscrito que, con diferentes grados de probabilidad, se relaciona con la Escuela Luliana de Barcelona y su personal, y que en parte podría haber acabado en manos de sus antiguos patrones, los Llull. Cada ficha está dividida en cuatro secciones:
- Información sobre procedencia e historia del manuscrito que justifica la propuesta de relación con la Escuela, especialmente a partir de elementos internos de aquél y de su presencia en alguno de los inventarios de la Escuela y de Salzinger.
- Reseña del contenido del manuscrito, generalmente obras de Llull o que la tradición le ha atribuido. Damos el título uniforme con el número de catálogo correspondiente (el de Anthony Bonner [Bo] para las lulianas y de Fernando Domínguez [FD] para las pseudolulianas) y la lengua de redacción.
- Breve descripción física del manuscrito.
- Enlaces a la versión digital del manuscrito, cuando los hay disponibles, y a la ficha completa sobre éste en la Base de Datos Ramon Llull (Centro de Documentación Ramon Llull, Universidad de Barcelona).
Los inventarios medievales y modernos conservados suelen dar pocos datos descriptivos sobre los libros, utilizan variantes diversas para un mismo título o no registran todas las obras conservadas en un mismo códice; en cuanto a los volúmenes facticios, a menudo no hay datos sobre la fecha en que estos se han formado a partir de unidades hasta entonces autónomas. Así pues, en algunos casos la identificación propuesta de un códice conservado con un ítem de un inventario es hipotética, y eso explica que a veces haya más de un candidato para la identificación.
Presentamos, pues, un proyecto en construcción, que parte de los materiales reunidos por varios investigadores en la citada Base de Datos Ramon Llull, una de cuyas líneas de trabajo es el estudio y la identificación de manuscritos lulianos en relación con los inventarios y catálogos antiguos de obras de Llull.
Manuscrits
Bernkastel-Kues, St. Nikolaus Hospital, 82
Saber másHavia pertangut al lul·lista de Pàdua Fantino Dandolo (1379-1459), documentat a Barcelona vers 1424, que el podria haver aconseguit de l’Escola Lul·liana o a través del lul·lista Joan Bolons (ca 1416-1478), també relacionat amb l’Escola, a qui Dandolo tenia acollit a casa seva el 1433.
De la mà del «copista de Barcelona 1».
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220h
Saber másRegal de la marquesa de la Manresana (doc. s. XVIII inici) –una Erill, descendent de Ramon Llull– a Ivo Salzinger per preparar l’edició Moguntina.
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220i
Saber másPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«); al f. III hi ha una nota on encara es pot llegir «[…] de la Scola […]». Probablement és un dels sis volums sense número del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola. Fonts: Llull DB, cat. BA1, s/n 1-6, i cat. BA2, s/n 8.
És un dels manuscrits que el diplomàtic i erudit Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718) va donar a Joan Guillem II (1658-1716), elector palatí del Rin, per a la preparació de l’edició Moguntina.
Magúncia, Martinus-Bibliothek, ms. 220k
Saber másPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«). La relació amb l’Escola s’infereix de la presència d’una nota sobre aquesta al ms. 220i, del mateix copista, que conté un altre llibre de l’obra. Probablement és un dels sis volums sense número del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola. Fonts: Llull DB, cat. BA1, s/n 1-6, i cat. BA2, s/n 8.
És un dels manuscrits que el diplomàtic i erudit Pau Ignasi de Dalmases (1670-1718) va donar a Joan Guillem II (1658-1716), elector palatí del Rin, per a la preparació de l’edició Moguntina.
Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. H 8 Inf.
Saber másPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna« ). Alguns passatges del Pseudo-Llull han estat reconstruïts per Joan Bonllavi (m. 1526), lector de l’Escola.
Milà, Biblioteca Ambrosiana, ms. I 117 Sup.
Saber másPrové de l’Escola lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«). Al f. 183v, nota de Gabriel Desclapers (m. 1480), lector de l’Escola: «Aquest Libre de principis de […] he rebut jo, Gabriel Desclapés, de sor Catharina, mare de las resclusas de Sancta Margarida, lo qual era de las Scolas […] nombre 13″. També havia pertangut al lul·lista Juan Arce de Herrera (1540-1590).
Al primer inventari de l’Escola (ca 1466) apareixen seguits dos ítems que coincideixen amb les obres copiades al present manuscrit; font: Llull DB, cat. BA1, núm. 73-74. Al segon inventari de béns de l’Escola (1488) consta un Libre de principis de philosofie amb el número 13; font: Llull DB, cat. BA2, núm. 13.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10494
Saber másÉs el número 58 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 58 i cat. BA2, núm. 58.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10496
Saber másInclòs amb el número 8 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 172.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10498
Saber másSembla l’exemplar prestat el 1487 a fra Bernat Carbonell, un dels que apareixen al primer (ca 1466) i al segon inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona (1488). Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 43-46, i cat. BA2, s/n 7.
Inclòs amb el número 1 a la secció «Libri Barcinonenses in compactura numeris signati» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 148.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10501
Saber másPodria ser el número 9 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 173.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10503
Saber másPodria ser el número 74 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 270.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10507
Saber másInclòs amb el número 3 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 150-151.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10508
Saber másEl contingut es correspon amb un dels dos ítems amb el número 29 del segon inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona (1488). Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 29.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10513
Saber másInclòs amb el número 83 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 280.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10515
Saber másPodria ser el número 33 o el número 36 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 209 i 211.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10516
Saber másPodria ser el número 33 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 209.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10517
Saber másDe la mà del «copista de Barcelona 1», hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
No sembla el núm. 126 del primer (ca 1466) i segon (1488) inventari de l’Escola; en aquest s’indica la primera obra, amb la nota «ab altres libres tot en hun volum», però és «de pregamí». Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 126, i cat. BA2, núm. 126.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10518
Saber másÉs el número 57 del segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 57.
És el número 30 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 205.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10519
Saber másLa Part II està inclosa amb el número 82 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 279.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10521
Saber másL’ítem lul·lià és de la mà del «copista de Barcelona 1», hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10524
Saber másPodria ser el número 26 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 201.
De la mà del «copista de Barcelona 1».
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10528
Saber másEs podria identificar amb el número 9 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventari de l’Escola Lul·liana de Barcelona. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 9, i cat. BA2, núm. 9.
La Part II és de la mà del «copista de Barcelona 1».
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10530
Saber másPodria ser el número 42 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 217-218.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10532
Saber másPodria ser el número 65 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 256.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10535
Saber másInclòs amb el número 49 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 232.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10538
Saber másLa Part III està inclosa amb el número 55 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 240-242.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10539
Saber másPodria ser el número 63 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina, sobre el qual anota: «deficit in fine». Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 254.
De la mà del «copista de Barcelona 1».
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10540
Saber másHavia pertangut a Guillem Rovira (doc. 1425 – m. 1436), potser un lector o alumne de l’Escola Lul·liana de Barcelona, i després a Antoni Sedacer (m. 1444), lector de l’Escola, que el va comprar a Pere Rovira (doc. 1406-1436), nebot i marmessor de Guillem.
Inclòs amb el número 78 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 275.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10541
Saber másProbablement és el número 65 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 256.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10543
Saber másLa Part II podria ser el número 61 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 250.
La Part I és de la mà del «copista de Barcelona 1».
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10547
Saber másPodria ser el número 64 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina («etiam mancus in fine»). Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 255.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10548
Saber másInclòs amb el número 52 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237. També podria ser el núm. 60 de Salzinger (núm. 249 de la Llull DB).
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10549
Saber másPossiblement va pertànyer a l’Escola lul·liana de Barcelona.
Podria ser el número 52 o el número 60 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (Mainz) (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237 i 249.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10550
Saber másInclòs amb el número 46 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 229.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 10552
Saber másInclòs amb el número 73 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 264-269.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Clm 23802
Saber másPodria ser el número 9 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 173.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 52 (596)
Saber másPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«).
Inclòs amb el número 16 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 187-188.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 53 (597)
Saber másNo és descartable que sigui el número 40 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 215.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 54 (598)
Saber másPrové de l’Escola lul·liana de Barcelona; nota al f. 169v: «Aquest libre és de la Scola». Sembla el número 31 del segon inventari de l’Escola (1488), tot i que dona el títol en llatí; font: Llull DB, cat. BA2, núm. 31.
Podria ser el número 26 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina; font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 201
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 56 (600)
Saber másInclòs amb el número 2 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 149.1-2.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 58 (602)
Saber másPossible procedència de l’Escola lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«). Podria ser el número 159 del segon (1488) inventari de l’Escola. Font: Llull DB, cat. BA2, núm. 159.
Inclòs amb el número 19 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 191.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 59 (603)
Saber másPrové de l’Escola Lul·liana de Barcelona; nota al f. 1v: «Aquest l(ibre) és de la Scola». Sembla el número 56 del primer (ca 1466) i el segon (1488) inventaris de l’Escola, tot i que donen el títol en llatí. Fonts: Llull DB, cat. BA1, núm. 56, i cat. BA2, núm. 56.
Inclòs amb el número 4 –encara visible al f. 1v del manuscrit– a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 152.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 61 (605)
Saber másInclòs amb el número 25 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 197-200.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 62 (606)
Saber másProbablement és el número 40 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 215.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 63
Saber másInclòs amb el número 81 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 278.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 66 (609)
Saber másPrové segurament de l’Escola lul·liana de Barcelona.
Podria ser el número 52 o el número 60 de la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina. Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 237 i 249.
Munic, Bayerische Staatsbibliothek, cod. Hisp. 67 (610)
Saber másPossible procedència de l’Escola Lul·liana de Barcelona (de la mà del «copista del Blaquerna«).
Inclòs amb el número 31 a la secció «Libri Barcinonenses» del catàleg dels llibres que Ivo Salzinger va enviar a Magúncia (1718) per preparar l’edició Moguntina; Salzinger ja indicava que és acèfal («magnus deest initium»). Font: Llull DB, cat. SA-1, núm. 206-207. També podria ser el núm. 37 de la mateixa secció (núm. 212 de la Llull DB), sobre el qual Salzinger afirmava que era acèfal («deest principium»).
Palma de Mallorca, Biblioteca Pública, ms. 1041
Saber másDe la mà del «copista de Barcelona 1», hipotèticament relacionat amb l’Escola Lul·liana.
Tarassona, Archivo de la Catedral, ms. 30
Saber másHavia pertangut a Antoni Sedacer (m. 1444), lector de l’Escola Lul·liana de Barcelona, segons que indica una nota de compra al f. 212v: «Istud volumen quaternorum XXI dicitur Arbor scienciarum compilatus a Raymundo Lul, cathelano, et est mei [ratllat: presbiteri …; afegit per una altra mà: Castri Vicens], quod emi a presbitero Antonio Sadacer de Barcenonia ducatis XII auri».
